La trobada amb el meu mentorat, l’Edgar, va ser una mica complicada, perquè el dia de la Festa de trobada ell no va poder venir, i la següent setmana, a causa dels aiguats i les pluges tampoc vam poder trobar-nos. Però, la següent setmana, totes les inquietuds, la curiositat, els nervis i les expectatives que s’havien anat allargant per poder-lo conèixer, per fi es van esvair, i vaig estar encantada amb el que vaig descobrir.

L’Edgar és un nen fantàstic, molt educat i espavilat, que sempre duu un somriure a la cara, i amb una gran energia per fer tot tipus de coses. En aquest primer encontre, vam fer un petit joc en què nombràvem diferents activitats per fer, gustos o llocs per visitar i ho apuntàvem en 4 llistes diferents; M’agrada, No ho he provat mai però crec que m’agradaria, No ho he provat mai però crec que no m’agradaria i No m’agrada. Vam estar una hora i mitja parlant de les coses que ens agradaven i les que no, intentant veure quines coses compartíem i quines altres ens podíem ensenyar l’un a l’altre, i la veritat és que va ser molt enriquidor i encoratjador veure que estava disposat a provar moltes coses noves i experimentar amb tot el que li proposés, però alhora, ell també va prendre la iniciativa en proposar algunes idees que em van semblar d’allò més bé.

Doncs bé, aquest dissabte, apropant-se ja les festes de Nadal, vam decidir fer un petit taller manual per celebrar-lo. El que vam començar a fer, perquè encara no estan acabats (els acabarem d’aquí a dos setmanes), van ser dos ninots de neu amb benes de guix com a material. Va ser molt divertit i no sabria dir qui dels dos s’ho va passar més bé! Ho vam fer a casa meva, on també vaig tenir la oportunitat de presentar a l’Edgar la meva família i els meus tres gossos, que li van caure molt bé i després no el deixaven pau i el perseguien perquè jugués amb ells.

Poso alguna foto perquè veieu una mica com ens estan quedant, ja us ensenyarem el resultat final!!

I la setmana que ve, anem tots els rossinyols de Figueres al Museu Dalí, que també estic convençuda que ens agradarà a tots, almenys jo en tinc moltes ganes, que des de ben petita que no hi vaig, i l’Edgar em va dir que també en tenia moltes ganes perquè no recordava gaire la visita de l’última vegada.

Això és tot de moment... a volar!

Comença l'aventura, l'aventura del projecte Rossinyol i sobretot, el que sento és certa incertesa, curiositat, nerviosisme... però per sobre de tot, IL·LUSIÓ. 

Tinc ganes de conèixer el nen o nena amb el que compartiré tantes estones els propers mesos,i tot i que no sé què és el que trobaré, estic ben segura que m'agradarà i que serà molt enriquidor per el nen o nena, però també per mi. 

D'aquest projecte, espero que pugui connectar amb mentorat/da i poder-hi establir una relació d'afectivitat i companyerisme plena, que pugui veure i aprendre tot allò que m'agrada i amb les coses que gaudeixo passar-hi temps i que em fan feliç, però també tinc moltes ganes de saber què és el que li agrada a ella o ella i quines coses el/la motiven. 

Ara mateix, no tinc massa més paraules, sinó més que moltes ganes que sigui dissabte i de fer reals totes aquestes idees i en el meu cas, com en dels tots dels participants del Projecte Rossinyol... 

Començar l'aventura i alçar el vol del Rossinyol!